A vegades em costa de creure que pugui estimar a un animal d´una manera tant incondicional com jo he estimat a tots els animals de companyia que he tingut. Primer va ser la Laika una gosseta ( raça no identificada )que va ser una gran companya en la meva infància, la recordo moltes vegades però d´una manera una mica borrosa, jo era molt joveneta i recordo molt el dia que la volta ciclista la va atropellar, ferir, rematar i deixar tirada al voral per evitar que el "pelotón" tingués una caiguda en massa per la carretera en el seu pas per la Llacuna. Pobreta ja era molt velleta i no tenia molta vista, va sortir de casa com cada matí a fer el seu pipi a la carretera i aquell matí va ser l´últim de la seva llarga vida.
Poc temps després el Paco Calatrava, amic de la família va regalar-me una boleta de pèl negre que ens va cautivar només veure-la... Ja tenia una nova gosseta a la meva vida, La Numa. Aquesta va ser durant molts anys una gran gossa meitat pastor Alemany mitat Doberman, una mica massa grossa per el gust de ma mare però bona béstia i molt carinyosa. Els anys van passar i es va posar malalta, vam fer el possible i més, per curar la seva malaltía però finalment vam tenir que pendre la decisió que no vols tenir que pendre mai.
Poc temps després el Paco Calatrava, amic de la família va regalar-me una boleta de pèl negre que ens va cautivar només veure-la... Ja tenia una nova gosseta a la meva vida, La Numa. Aquesta va ser durant molts anys una gran gossa meitat pastor Alemany mitat Doberman, una mica massa grossa per el gust de ma mare però bona béstia i molt carinyosa. Els anys van passar i es va posar malalta, vam fer el possible i més, per curar la seva malaltía però finalment vam tenir que pendre la decisió que no vols tenir que pendre mai.
L´any 1998 va arribar la Sireta... Un cocker spaniel ingles negre amb potes rosses!!!
La cosa més bonica que he vist mai!!
Divertida, guapa, simpàtica, carinyosa, entremaliada, llesta, dolça, amb molta vitalitat i també amb el seu caràcter tipic de Cocker.
Aquesta gosseta era molt especial, potser el fet de tenir-la ja de més gran va fer que la valorés d´una manera força diferent a les altres, tots els sentiments cap a ella eren multiplicats x 2. Era absolutament perfecte!!! La que més contenta es posava quan jo entrava per la porta de casa, la que dormía al meu llit, la que jugava amb mi sense cansar-se mai, la que escoltava els meus problemes com si pugués entrendre el que jo l´hi dèia, la que aconseguia mirar-me amb aquella cara de pena que em pirrava... en fi, per mi una més de la família.
Com tothom en aquesta vida... neix, creix i mor. No vull ni recordar el moment en que m´ho va comunicar el meu pare, va ser un moment, unes hores i uns dies de tristesa absoluta. Penso en ella cada dia de món i encara quan entro a casa o sona el timbre, espero sentir-la.
Només tenia ganes de deixar un petit escrit a les meves petites joies, que per molts anys que passin sempre les tindré en el meu record.
Fins mai Sireta!!
La cosa més bonica que he vist mai!!
Divertida, guapa, simpàtica, carinyosa, entremaliada, llesta, dolça, amb molta vitalitat i també amb el seu caràcter tipic de Cocker.
Aquesta gosseta era molt especial, potser el fet de tenir-la ja de més gran va fer que la valorés d´una manera força diferent a les altres, tots els sentiments cap a ella eren multiplicats x 2. Era absolutament perfecte!!! La que més contenta es posava quan jo entrava per la porta de casa, la que dormía al meu llit, la que jugava amb mi sense cansar-se mai, la que escoltava els meus problemes com si pugués entrendre el que jo l´hi dèia, la que aconseguia mirar-me amb aquella cara de pena que em pirrava... en fi, per mi una més de la família.
Com tothom en aquesta vida... neix, creix i mor. No vull ni recordar el moment en que m´ho va comunicar el meu pare, va ser un moment, unes hores i uns dies de tristesa absoluta. Penso en ella cada dia de món i encara quan entro a casa o sona el timbre, espero sentir-la.
Només tenia ganes de deixar un petit escrit a les meves petites joies, que per molts anys que passin sempre les tindré en el meu record.
Fins mai Sireta!!
